L’ús de cables de potència es remunta a un segle. El 1879, l’inventor nord -americà Ta Edison va embolicar la juta al voltant d’una vareta de coure, la va enfilar en una canonada de ferro i després la va omplir amb una barreja d’asfalt per crear un cable. Va instal·lar aquest cable a Nova York, pionera en la transmissió de potència subterrània. L’any següent, l’inventor britànic Callender va inventar l’asfalt - Paper impregnat - cable de potència aïllat. El 1889, l'inventor britànic SZ Ferranti va posar un oli de 10 kV - paper impregnat - cable aïllat entre Londres i Deptford. El 1908, el Regne Unit va completar una xarxa de cables de 20 kV. Els cables de potència es feien cada cop més utilitzats. El 1911, Alemanya va instal·lar 60 kV d'alçada - cables de tensió, marcant el començament del desenvolupament de cables de tensió High -. El 1913, l’inventor alemany M. Hochstedt va desenvolupar la fase - cables blindats, que van millorar la distribució de camp elèctrica dins del cable i van eliminar l’estrès tangencial a la superfície d’aïllament, marcant una fita en el desenvolupament de cables de potència. El 1952, Suècia va instal·lar cables d’alta tensió de 380 kV Ultra - a la seva central elèctrica nord, marcant la primera aplicació de cables d’alt tensió Ultra -. A la dècada de 1980, s’havien produït cables d’alimentació d’alta tensió de 1100 kV i 1200 kV ultra -.
